Ebrencs a illa Reunion 2009

EBRE ESPORTIU nº17

2009-12-17T04:38:00.000-08:00

VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE

2009-11-28T11:12:00.000-08:00

El dissabte passat ens van entregar el trofeus a l’activitat més rellevant de muntanya durant el 2009, per l’expedició Ebrencs a Illa Reunión.

Projecció del reportatge de l'expedició

2009-11-25T12:35:00.001-08:00

Trailer

2009-10-31T03:44:00.001-07:00

"trailer" Barrancs a Ile de la Réunion - La meca del barranquisme. from Saba Productions on Vimeo.

Dia 29 i 30

2009-10-04T01:48:00.000-07:00

Ens trobem a l'aeroport de Roland Garros, a l'altre grup de Catalans.

Aguantant com podem les hores d'avió.

La benvinguda a l'aeroport del Prat.

Dia 28

2009-10-04T01:37:00.000-07:00

Excursio pel circ de Mafate. El més verge de l'illa sense carreteres.

Dia 24

2009-10-04T01:24:00.000-07:00

Bras Noir

Dia 23

2009-09-23T05:26:00.000-07:00

Le volcan du Piton de la Fournaise

Catalans, Riojanos i Gallegos a la Réunion

2009-09-23T05:22:00.000-07:00

Dia 21 i 22

2009-09-23T05:08:00.001-07:00

Bras Magasin

Dia 19

2009-09-23T04:48:00.000-07:00

Rivière Ste Suzanne

Dia 18

2009-09-23T04:38:00.000-07:00

Bras des Lianes

Dia 17

2009-09-17T02:33:00.000-07:00

Rivière des Roches

Dia 16

2009-09-17T02:22:00.000-07:00

Takamaka 1

Dia 13 i 14

2009-09-15T00:14:00.001-07:00

Trou de Fer per Bras Mazerin

El gran dia habia arribat, eren les 4:00 del mati i ja ens sonaba l’alarma del rellotje, lo dia seria llarg i lo primer que vam fer va ser esmorzar amb ganes mentre mos feem a la idea del que ens esperava, fins al moment habiem sommiat mil i una vegades en lo dia que fariem lo Trou de Fer, i per això mos costaba fermos a la idea que perfi compliriem el nostre somni.

Desde el primer cop que vam sentir el nom d’aquest barranc han passat molts d’anys, i hem tingut molt de temps per estudiarlo i anarmos fent a la idea de totes les dificultats que comportaba un descens aixi. Ara farà uns 10 anys que vam vorer el reportatge d’aquest barranc al programa “Al filo de lo impossible”, llavors l’equipament del barranc era molt precari i s’el catalogaba amb un plus d’intre l’escala de dificultat francesa, d’aquesta manera apareixia un grao més a l’escala de dificultat anomenat avobinablement dificil superior. El que avui en dia implica una dificultat vertical de V7 dintre l’escala de graduacio francesa. Desde llavors el barranc a sofert algunes modificacions en les instalacions i la seva graduacio vertical a baixat a V6, sent igualment dificil superior pero amb unes garanties d’exit mes grans que en el passat. El barranc te dues possibles entrades al Trou de Fer, nosaltres vam decidir entrar pel Bras Mazerin per la bellesa i dificultat de la seva gran cascada.

Mentre acababem d’esmorzar a la gite du Pic des Sables, les mirades es creuaben entre nosaltres i ens pasaben moltes coses pel cap, ja que coneixiem varios grups que per dificultats varies no habien pogut arribar al vivac del Trou de Fer en un dia, i que pertant el barranc els hi habia costat un total de 3 dies d’esforç agotador. Nosaltres portabem la feina molt ben feta, ens habiem passat moltes hores mirant i estudiant la topo, pero sabiem que sempre estariem exposats a una enganxada de corda que ens fes perdre temps o inclus tenir que avandonar la corda, i que pertant teniem que fer tots els moviments de corda amb calma i pensant cada gest dues vegades.

A les 5 del mati ja estabem dintre del cotxe de Emilian, el guarda de la gite, el cual ens portaria amb el seu coxe fins l’inici de l’acces a peu. Vam quedar amb ell per fer-nos la combinacio de vehicles, ja que per fer el barranc son necessaris dos cotxes, i nosaltres nomes en teniem un.
A les 5:30 ens despediem d’Emilian fins al dia seguent, ja que ens vindria a buscar a la sortida del barranc. En principi i per les seves experiencies amb anteriors grups, ens va dir que ens deixaria 4 dies de marge, i que si al quart dia no li habiem dit res avisaria a l’helicopter.

Durant l’acces ens vam perdre donant voltes per uns senders que no es corresponien amb el mapa que portabem, ja que habien sofert algunes modificacions, i a part la voira i la pluja no ens ajudaba en res. En total vam perdre gairebé una hora i mitja per trobar el sender correcte. Amb tot arribabem al primer rapel a les 9:00 del mati, el temps estaba una mica insegur i durant tot el mati ens va acompanyar una fina pluja.

Amb un petit rapel ja estabem a la primera gran cascada, amb un total de tres fraccionaments per baixar els gairebé 150 metres d’aquesta. Despres vam continuar amb una serie de rapels amb dos cascades molt boniques que ens servirien per anarnos aproximant al Trou de Fer.

El gran moment estaba prop, ja desde la ultima gran cascada habiem pogut veure parcialment el forat del Trou de Fer amb la cascada del Bras de Caverne al fons, el cor ens començaba a bategar amb força i començabem a sentir la sensacio que sempre tens quan t’aproximes a una gran vertical, alguns diuen que es l’aire, pero realment es dificil dentendre si no ho has viscut mai.
Desde la capçalera del primer fraccionament es te una vista del Trou d’Enfer brutal, la sensacio que es te es dificil d’explicar, es una mescla de por, respecte, i sobretot d’humiltat davant la força de la naturalesa.

La cascada fa un gran salt amb un total d’uns 270 metres d’altura, dels quals 150 son un gran salt extraplomat, pero per tal de no tenir que portar cordes tant llargues, el tercer i quart fraccionament tenen uns desviadors per aproximarte a la paret i aixi poder anar reseguint l’extraplomat per anar guanyant metres a la paret.

Els desviadors aquestos son relativament facils d’agafar, pero amb dos d’ells va ser necessari usar la tecnica del pendul del makuto per poder tocar la paret, aquesta tecnica consisiteix en fer pendular el makuto penjant amb una vaga per sota teu i d’aquest manera aconsegueixes pendular amb mes força. No cal dir que fer aixo a uns 200 metres d’altura te la seua gracia, pero nomes es necessari per al primer, ja que el segon els treu i els altres ja poden arribar a l’altura de la reunio i estirar la corda per aproximarse a la paret, ja que les combes de les cordes les vam lligar a les reunions.

El quart rapel es el mes llarg, amb un total de 102 metres totalment volats, amb una distància màxima de la paret d’uns 30 metres. Aquest te un desviador al principi, a uns 5 metres de la reunio i serveix per a que el primer pugui arribar a la seguent reunio justament als 102 metres, ja que sense aquest no podries arribar mai a la paret de la seguent reunio. Despres d’aquest rapel encara vam baixar un 39 i un 60 per arribar a la base de la cascada, on la maxima dificultat era poder mantenir el ulls oberts per la força de l’aigua i el vent que generaba.

En total vam estar unes tres hores per baixar la cascada i arribar al fons del forat del Trou de Fer, amb les ultimes llums del dia vam trobar el bloc de pedra on fer el vivac, aquest te una mica de volat per un dels laterals, i amb l’ajuda d’uns plastics vam fer lloc per als quatre sota cobert. Per sopar ens vam menjar un dels tres bocates que portabem i vam fer una sopeta amb el fogonet que ens va servir per escalfarnos una mica. La nit va passar prou depresa, ja que estabem molt cansats i no ens importaba massa dormir sobre un tros de plastic amb pedres a sota i una corda com a cuixi.

Pel mati ens vam aixecar a les 7, vam menjar una mica de xocolate i unes barretes energetiques i un cop passat el trangul de ficarmos lo neopré banyat i gelat ja tornabem a estar tirant cordes per entrar al Bras de Caverne per sobre de la Caverna del Minotauro.La Caverna del Minotauro es un forat que ha fet la cascada del Bras de Caverne a la paret, la cascada entra per sobre i surt per un forat amb forma d’ull, i d’aqui li ve el nom. En total el bras de Caverne son 2700 metres de caos de blocs, petits resalts i sones inundades. Un terreny que et deixa esgotat, ja que rellisca moltissim i amb un makuto a l’esquena que pesaba sobre uns 30 kilograms, a cada petita relliscada et desequilibraba i acababes per terra. En total vam estar sobre unes 4 hores per sortir del Bras de Caverne i amb alguna que altra dificultat vam trobar la sendera de sortida. Aquesta sendera esta molt perduda, ja que la vegetacio selvatica se la va menjant i es molt poca la gent que i passa. Van ser dos hores de sortida per aquesta sendera per arribar finalment al cotxe, va ser un cami molt dur pel pes del makutos i pel terreny per on anaba la sendera, amb caigudes i relliscades constants que ens anaben devilitant encara més, pero la sencacio de felicitat d’haber aconseguit el nostre repte ens plenaba d’optimisme i ja cap dificultat ens molestaba.

Quan vam arribar a la carretera ja ens estaba esperant Emilian amb el cotxe i ens va portar a la gite per decansar.

Dia 11

2009-09-12T00:10:00.000-07:00

Celebrem la diada de Catalunya al Bras Sec.

Dia 10

2009-09-11T23:53:00.000-07:00

Dudu Infériur

Dia 9

2009-09-11T23:40:00.000-07:00

Trou BlancEns vam trobar a Emeric Beaucheron, jefe de l'empresa Ric a Ric, autor de les 4 ultims topoguies de Réunion i gran guia experimentat en més de 60 descensos del Trou de Fer.

Dia 8

2009-09-09T07:03:00.000-07:00

Takamaka 3

Realitzem un dels super classics el Takamaka 3.

Dia 3, 4 i 5

2009-09-09T06:42:00.000-07:00

Bras Rouge

Fleur Jaunes

Cilaos

Ferrière

Arribem a la Réunion i anem al circ de Cilaos on realitzem el Ferrière, Fleur Jaunes integral i Bras Rouge superior e inferior.

Dia 2, fem escala a Paris

2009-09-09T06:41:00.001-07:00

Sortim del Prat i fem escala a Paris; tenim unes quantes hores per visitar Toure Eifel, Place de la Concorde, Louvre, Palais de la Justice; Notre-Dam.......

Presentació de l'expedició davant dels mitjans de comunicació

2009-08-21T03:14:00.000-07:00

El dimarts 25 d’agost vam fer la presentació de l’expedició Ebrencs a Illa Reunion, a la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l’Ebre.

Aquí teniu l’enllaç de les imatges de Teveon >>>

Diari de Tarragona

Departament de vídeo i fotografia.

2009-08-17T04:00:00.000-07:00

Nova adquisició per part de Sabaproductions de la càmera de vídeo submergible, la SANYO Serie VPC-WH1. Amb una resistència submergible de 3m, amb un zoom òptic de 30 augments i vídeo d’alta definició de 720p.

A més 2 càmeres de fotografia submergibles, la OLYMPUS µ tough-8000 i la OLYMPUS µ 725 SW

MATERIAL EXPEDICIÓ

2009-08-06T11:39:00.000-07:00

Material comú:

300m de fina 8.5 korda’s
240m de fina 9.5 korda’s
100m de coordino 6mm Roca
15m de corda per abandonar
Corda d’aigües vives Rodcle 20m
Equip de clavar (10 spits, 6 xapes lleugeres, 4 maillons, 2 tascons, 4 claus variats)
Antifrecs triplex de rodcle (75cm, 125cm)
3 kit-bulls (2 rodcle + 1 petzl)
4 walkis
4 bossetes estanques
2 fogonets
2 kits d’olles
Farmaciola
Guies, ressenyes, mapes, brúixola, Gps Garmin eTrex i kit per a plastificar topos.
Menjar energètic i liofilitzat.

Material personal barrancs:

Neoprè complet
Jaqueta cayak
Guants i escarpins
Five-tens
Casc (explorer de petzl)
Xiulet
Motxilla Takamaka 55l
Bidó i bossa estanca
Arnes, culera, navalla, piranya, doble vuit, puny, croll, shunt, ungla, politja, daisy-chine, handy de raumer, caps d’ancoratge, més 3 mosquetons amb rosca, arnes de pit
Hamaca + manta tèrmica gran
Interior d’espeleo polartec
Sac de dormir lleuger
Funda de bivac
Mosquitera
Frontal

Prevenció

2009-08-06T05:54:00.000-07:00

Després d’haver-nos informat al departament de medicina preventiva al Hospital Verge de la Cinta. Sobre els riscos de malalties i enfermetats de possible contagi a Illa de la Réunion. Ens vacunem de l’Hepetitis A, Hepetitis B, Tétanos, Febre tifoidea, Cólera i Diarrea per Escherichia coli enterotoxigénic.

Article sobre l'expedició a La Veu de l'Ebre

2009-07-29T12:30:00.000-07:00

Font: La Veu de l'Ebre (24-07-2009)

Article sobre l'expedició al Diari de Tarragona

2009-07-13T06:25:00.000-07:00

Font: Diari de Tarragona, de 11 de Juliol de 2009.

Samarretes de l'expedició

2009-06-06T02:11:00.001-07:00

Aquest és el logo de les samarretes de l'expedició.
En aquest moment ja s'estan fent a Publicenter, i en breu les tindrem per a que els interessats les pugueu adquirir al preu de 10 euros.

Entrenament de resistència, a la capçalera de la Vall Cervera.

2009-05-19T11:15:00.001-07:00

El dissabte els que vam poder, vam anar a fer un entrenament de resistència per a preparar-nos per a la Reunion.

Diari d’activitat:
6:45 sortim a peu pel GR-171, per la font dels bassiets fins a la Vallfiguera.
7:10 entrem a la llera de la Vallfiguera.
7:48 entrem a la gorja de la Vallfiguera.
8:55 acabem el descens de la Vallfiguera, fem un petit mos i sortim caminant sender a munt.
9:51 arribem a la base del Salt del Ximenot i comencem el descens del Ximenot i de la Vallfiguera.
11:03 acabem per segona vegada el descens de la Vallfiguera i sortim caminat sender amunt.
12:40 arribem al cotxe.
14:30 estem menjant paella a la festa del Trail.

Temps empleat: 5h i 55min
Desnivell acumulat: 1360m
Numero de ràpels: 30
Desnivell amb ràpels acumulats: 318m

Noticies

2009-03-28T01:39:00.000-07:00

Ja tenim els bitllets d’avió, BCN-Paris-Saint Denis. Les dates seran del 2 de setembre al 1 d’octubre del 2009.

2a jornada d'entrenament "Grans Verticals"

2009-03-28T01:37:00.000-07:00

El dissabte ens vam pegar una de les bones matinades, per poder estar a les 8:30a.m. al pantà d’Oliana. Allà ens vam trobar amb Los Pelacañas i Grotesck un autòcton de la zona.

Vam decidir pujar per la via ferrada de la Regina una de les més llargues i interessants del país. Vam fer el recorregut integral, qualificada com a molt difícil, llarg, fatigós, atlètic i psicològic. Amb unes 2 horetes fen cap a dalt de tot, una mica rebentats del munt de corda i material que hem tingut de porteja.

Fem un mosset ràpid i algun bricoconsejo de Amancio. I ja marxem entre la vegetació en busca de la capçalera del Salt de Boter. Fem un primer ràpel on cabem perfectament tots, i on comença ja la cascada de 215m la més alta de Catalunya. Un ràpel de 19m on fem cap a un passamà penjat a 196m de terra, realitzem un ràpel de 98m, amb un petit pèndul per poder entrar a una cornisa amb un gran passamà de cadena i per finalitzar un altre ràpel de 98m per arribar a la base de la cascada.

Aquesta activitat en a servit com a entrenament per a grans verticals i preparar-nos per als trams d’escales de la sortida del Takamaka.

Fotos >>>
Mes fotos

Barranc del Boter from Saba Productions on Vimeo.

1a jornada d'entrenament en grup

2008-10-28T13:46:00.000-07:00

Tram 1, 2, 3

El diumenge vam fer la primera sortida de preparació, per a l’expe de Reunion. El barranc escollit la Gouffre d’Enfer situat a la província de Haute Garonne, molt a prop de Luchon, en direcció a l’estació d’esquí de Superbagneres.
És un barranc molt tècnic, pel seu desnivell vertical, on el cabal gairebé tot l’any és molt elevat. Existeixen zones molt estretes on s’han de dur a terme moltes maniobres de cordes, per poder evitar l’aigua. El descens esta separat en tres trams, el primer de dificultat V5 A5 V i el segon i tercer en V6 A6 VI.
El primer tram, no te cap dificultat remarcable, però en la majoria de ràpels s’han de muntar passamans recuperables.
El segon tram comença amb la cascada anomenada Gouffre d’Enfer de 55m, fraccionada amb tres parts i amb un desviador per evitar entrar al canaló on la recepció és el Túnel del Vent o Le Corridor. Després ve la Cascada du Tube, un dels ràpels on pilles més, perquè tens que passar pel centre del xorro, encara que existeix un desviador per evitar-ho.
El tercer tram i últim, comença en tres ràpels sense dificultat fins arribar a la gorja final, on es te que instal·lar un passamà de 30m anomenat dels inhumans o Rappel Guidé Pyrénéen, per evitar entrar al canaló de 75m d’altura i 0,5m d’amplada en el seu tram mes estret, per on baixa tota l’aigua, la recepció d'aquest és el Passadís d’Enfer el qual dona accés a la Cascada d’Enfer de 67m, fraccionada en tres parts.

Totes les Fotos >>>>
La ressenya del Joan Lluís Haro, Philippe Durand i Laura Samsó >>>>

Vídeo:

La Gouffre d'Enfer from Saba Productions on Vimeo.

Comencem un nou projecte.

2008-04-02T10:46:00.000-07:00

Ebrencs a Illa Reunion.

Ja fa anys que membres de la UEC-Tortosa , realitzem nombrosos descensos de barrancs i engorjats de la península ibèrica i part d’Europa.

Durant els últims anys hem parlat molt de fer una expedició a illa Reunion, ara ja ens hem ficat de debò, ens hem proposat una data, setembre del 2009.

Amb aquest nou bloc el que volem, és que se vegi com es munta i evoluciona una expedició.

Anirem explicant pas a pas l'evolució dels preparatius, desde els entrenaments planificats fins als tramits logístics que comporta una expedició d'aquesta magnitud.

Sortides d'entrenament:

Buscarem l'entrenament físic principalment, amb sortides de mes d'un dia, fent combinacions de barrancs que ens obliguen a fer vivacs i a portar molt de pes amb material, ja que es el principal fet al que tindrem que acostumbrar-nos a l'illa, ja que els barrancs son molt llargs i amb tirades de corda molt importants.

Ens tindrem que familiaritzar amb makutos molt mes grosos que els que portem normalment, ja que al material que normalment portem als barrancs, li tindrem que sumar el material de vivac, el menjar per varios dies, i sobretot molta corda, ja que ens trobarem amb grans verticals que necessiten tirades de corda molt besties.

També tindrem que veure com sens adapta el material a moltes hores d'us sobre el cos, per exemple tindrem que fer llargues caminades amb les 5.10 per veure on poden sortir-nos llagues i prevenir-les amb aposits, etc. o amb possibles molesties dels makutos a l'esquena, o simplement vigilar amb les costures dels neoprens, ja que poden provocar irritacions ...

Entre els principals llocs on ens proposem portar a terme l'entrenament, destaquen la Gouffre d'Enfer, on tornarem per veure l'evolució dels 5 components, ja que solament l'hem fet dos de nosaltres, també tornarem a visitar el Barranc d'en Boter a Oliana on està la cascada mes alta de Catalunya (250m) on buscarem una bona logistica de moviments de cordes per buscar la velocitat i l'eficiencia, ja que ens seran imprescindibles per cumplir els horaris a l'illa.

També planifiquem sortides pels Ports, com ara fer tots els barrancs de la Conca de Lloret amb dos dies non-stop (mes de 30 hores de diversió), fer la Caramella sortin desde Tortosa, etc.

I com no, no ens perdrem cap llevantada, on buscarem la màxima exposició a caudals de risc sense sobreinstalacions que ens eviten els perills (com ens trobem als pirineus).

Vídeos de l'illa:

Trou de Fer por Bras Mazerin from MrFrogg on Vimeo.

info:

http://www.lrc-ffs.fr/

http://www.barranquismo.net/paginas/informacion/reunion.pdf
http://www.tic.udc.es/~nino/fotos/canones-reunion/canones_reunion.html
http://www.barranquismo.net/paginas/informacion/informacion_reunion.xls